Astèrix a Tàrraco

 

                                        ASTÈRIX A TÀRRACO

Fa uns dies el Cesc ens va dir que aquest any faríem moltes coses de la edat mitja però abans teníem de fer els romans. En grups faríem una exposició sobre algun tema relacionat amb els romans per a que tothom sàpiga lo basic. El meu equip va elegir l’alimentació a l’antiga roma.

 

                                              QUE EN SABIA?

No sabia molt de com s’alimentaven els romans sol que feien servir moltes salses perquè el meu pare m’ho va mencionar.

També sabia que no tenien tots els aliments que tenim ara com pot ser: el tomàquet, el blat moro, la patata, el alvocat, etc.

I també sabia segur que no m’agradaria cap menjar de l’antiga roma.

 

                                      

 

                                                QUE HE APRÉS?

He aprés que els romans no sabien cuinar, se n’anaven al restaurant per menjar.

M’ha sobtat una mica que  els romans no mengessin molta carn, es veu que eren més healthy que nosaltres.

També he aprés que feien unes salses una mica peculiars, com el garum que esta fet amb vísceres de peix fermentades, molt apetitós!

I que feien cinc menjades al dia com nosaltres.

                                             

 

 

 

                                                     COM HO HE APRÉS?

Doncs la majoria de la informació la vam trobar a una pagina que ens va recomanar el Cesc que es deia Tàrraco a l’època romana dintre d’aquesta web hi ha diferents paginés i nosaltres vam agafar una anomenada de l’ou a la poma.

A part d’això vam agafar la recepta que vam fer a casa (truita de llet i mel) d’una altra pagina la pena es que em va sortir malament i es va quedar pegada.

 

 

 

                                          

 

                                             

                                           COM M’HAN EVALUAT?

Doncs en aquest treball en Cesc va decidir que li feia molta peresa corregir així que ens va donar la feina a nosaltres:

Hi havia una persona de la classe que no estigués al nostre grup que ens avaluava, no sabíem qui era per evitar possibles suborns.

També ens avaluava un membre del nostre grup, en el meu cas va ser el Gabri.

I per últim ens tenim d’avaluar a nosaltres mateixos, jo vaig intentar ser el més realista possible però segur que el Cesc m’hauria posat pitjor nota.