La vall del riu Gaia

                                                       QUE EN SABIA?

Del enfrontament entre cristians i arabs a la peninsula iberica ja en sabia una mica, per ejemple que els arabs van estar aqui uns 8 segles o que catalunya va ser liberada dels arabs pels francs i que després els catalans es van independitzar però de la vall del riu Gaia no n'havia sentit mai a parlar.

                                    QUE HE APRÉS?

He aprés sobre que va passar a la vall del riu Gaia en el segle X i XI. Resumint tot el que hem estudiat a classe: els cristians a Catalunya tenien fam de terres, això que vol dir que no tenien suficients terres per tothom degut al augment de població, llavors tenien la necessitat de buscar-ne unes de noves, i on van buscar-les a la terra de ningú. Encara que tot semblava bo hi havia una gran desavantatge que aquell lloc era molt perillós per els constants conflictes. Com  els governants ho sabien van proclamar la llei d’aprisió que permetia que tothom que s’estigués 30 anys conreant la terra de ningú aconseguís aquelles terres.

Molts es van aventurar però amb els constants atacs era molt difícil aguantar 30 anys allí, llavors va vindre el mateix bisbe de Barcelona per oferir un pacte als pagesos, ells serien defensats per els soldats de l’església i a canvi els pagesos pagarien al bisbe. Els pagesos van acceptar i ja no es tenien de preocupar dels atacs sol de conrear la terra i pagar els delmes i primícies que li devien al bisbe.

Llavors van baixar els nobles interessats amb els pactes que podrien fer, anaven amb la seva família, els seus criats i uns quants soldats, com no hi havia cap lloc digne per a que ells s'establissin van començar a construir castells que a demes de ser la casa dels nobles podia refugiar a molts ciutadans en cas d'atac.

A els musulmans no els hi agradava la idea de que els cristians s'estiguessin apoderant de les terres de ningú llavors van començar a enviar atacs amb la intenció de saquejar els cristians per alentir el seu avanç, aquests atacs anomenats algarades no es feia cada any perquè en poc temps els cristians no podien aconseguir les riqueses que tenien abans.

Un dia el que era el califa de Al-andalús es va morir i aquest va quedar separat en petits regnes de taifes que es barallaven entre si, aquests regnes de taifes van fer un pacte amb els cristians per a que no els conquistessin a canvi d'una paga, i es van quedar 75 anys a Tamarit.

 

M'ha agradat molt aquest tema perqué m'agrada la historia i sobretot la de Catalunya i aquesta en concret no en tenia ni idea. A part d'aquest resum també hem estudiat els castells, algunes curiositats com que moltes paraules que comencen per al son arabs o que la pedra era molt important a l'edat mitjana per la construcció de qualsevol edifici.

                                              COM HO HE APRÉS?

Cada dia el Cesc feia una mena de teatre per explicar-nos la lliçó d'aquell dia. Quan acabava ens feia varies preguntes i ens explicava el treball que teníem de fer aquell dia. Llavors el meu company i jo fèiem el treball responent les preguntes i fent uns quants esquemes.